Només una persona, quina missèria, però és que només m'interessa que contesti una persona, de moment clar.
Vull ser feliç, depèn de mi ser-ho o no? Vull saber-ho... Però em proposo per demà ser un feliç artificial, vull riure, vull riure més que ahir, i més que avui, vull disfrutar d'un bon divendres, d'aquells que al final del dia dius: "ostres, quin dia més bonic avui!", jo vull un dia d'aquest..., i ja no el demano dels autèntics, seria massa demanar, també n'acepto d'artificials...
No sóc cap infeliç eehh, però no sé si el que visc en aquests dies és felicitat o només quelcom que desconec i que està relacionat amb la felicitat...
No cal entendre'm, això ho deixo a l'aire per interpretacions personals o impersonals també xD.
En fi... He fet com a les activitats de català, he escrit el que rajaba, i he rajat això, que seria una mica com la meva "merda" de la capsa...
2 comentaris:
Osti, la merda de la capsa. Ho veus?
No ets feliç?
No sé si t'entenc, perquè jo ho comparo amb les meves experiències personals, i el que jo entenc és.. com dir-ho... quan jo deia que estava en un estat d'apatia em referia més o menys a això.
Pot ser que quan dius que vols riure vol dir que vols passar-t'ho bé de debò, rient de debò, i no estant amb gent que riu de coses que a tu no et fan riure? Em sembla que m'he perdut.
Però a mi a vegades m'ha passat que m'he sentit molt lluny de tots vosaltres, i res em feia riure, i res m'il·lusionava.. I és horrible! Horrible!
No crec que depengui de tu ser feliç o no... La felicitat només existeix per contrast amb la tristesa. I si ara compares com et sents amb la felicitat, potser veus que no quadra, i per això dius que vols ser feliç. Però en realitat només et sents feliç si passes per moments com aquests i després els superes sense saber com, i tornes a estar "viu" i en plena forma mental, no?
Jo també vull disfrutar d'un bon divendres. Ja sé que ara ja és tard... v.v Et serveix un bon dilluns? xD Però igualment dubto que pugui aconseguir alguna cosa ara quan jo estic en transició [en transició entre el meu estat d'apatia i la felicitat plena]
Però els artificials no omplen, rafa... Estan buits per dins... En realitat només fan efecte quan fem veure que són autèntics.
Au, he nterpretat el que he interpretat. Ara, corregeix-me. I pregunta'm el que em vols preguntar, perquè és el que vols. Segur que és el que el teu cor vol. El que passa és que el cap pensa massa i no es vol arriscar. Però com t'he dit, has de començar a fer més cas del cor.
Els comecocos!! Que per mi són això:
Keeee
Boca que s'obre + quatre bitxos d'aquests
No, doctor, no. En el seu cas, el paradís és un 9, com en el meu cas, doncs vostè i jo som dos iguals en aquesta qüestió. I aprovar és només un alleujament, un bàlsam :)
Publica un comentari a l'entrada